1a petita gran història de l’esport: Pyambuugiin Tuul

25 02 2012

Avui comença la primera de la que esperem que acabin sent moltes. Volem anar-vos deixant petites grans històries de l’esport: de gent que s’hi ha esforçat, i que del seu esforç i patiment n’ha acabat traient una molt bona recompensa. Tots els que gaudim de l’esport sabem que les coses no sempre són fàcils, però seguim endavant, malgrat les adversitats. Aquestes petites perles esperem que us ajudin a veure-hi clar i a donar-vos força i valor en aquells moments de petites depressions, quan les coses no acaben de sortir del tot bé. Perquè si us hi esforceu i gaudiu amb allò que feu, segur que la recompensa arribarà.

La primera història que us volem presentar és la del senyor Pyambuugiin Tuul, d’origen Mongolià. Era un home que es dedicava a la construcció, i que en el seu temps lliure gaudia fent quilòmetres i quilòmetres corrent. Un dia de l’any 1978, mentre era a la feina una explosió el va acabar deixant cec. Després de dues operacions tot intent va resultar en fracàs, i va perdre tota esperança de veure-hi de nou. La seva vida va seguir endavant, es va casar i va tenir dues filles, però sense veure res del que passava al seu voltant, les seves ganes de córrer es van esvair.

Dotze anys més tard, el New York Achilles Track Club es va assabentar de la seva història i el va convidar a participar a la Marató de Nova York. Així doncs,  Pyambuugiin Tuul, de 31 anys i cec, amb l’ajut d’un guia i tot i patir moltíssim, va aconseguir acabar la Marató en unes 5 hores. Aquell fet va donar esperança i llum a la seva vida, havia recuperat les ganes de córrer, les ganes de sentir-se viu!! El Club, després d’aquella fita, li va pagar un trasplantament de còrnia que li va permetre recuperar la visió de l’ull dret el mes gener de 1991. El senyor Tuul va poder tornar a gaudir del simple plaer d’observar tot allò que tenia al seu voltant, incloses les cares de les seves dues filles de 6 i 8 anys, a les quals no havia vist mai fins aquell moment.

Després d’allò, el senyor Tuul ja no tenia fre, era capaç de tot. Va participar a la Marató de Boston aquell mateix any, i l’any vinent va ser l’únic representant del seu país als Jocs Olímpics de Barcelona ’92. 112 participants olímpics, i ell era un d’ells! Un somni fet realitat, tot i que faltava la cirereta del pastís: havia promès acabar la cursa. Va patir moltíssim al llarg de la Marató, i pel camí va anar veient com altres atletes acabaven abandonant. Però ell no: tot l’esforç i tot el que havia patit li va donar valor i força per poder arribar a la línia de meta després de 4 hores i 42 segons. Ho va fer dues hores després de que el penúltim classificat arribés, fins i tot les portes de l’estadi olímpic de Montjuic ja estaven tancades i s’estava celebrant la cerimònia de clausura dels Jocs. Però al costat de les portes de l’estadi li van habilitar una pista com si fos d’entrenament per tal que pogués acabar de recórrer els metres que hauria d’haver fet a dins, i així poder completar la marató olímpica. A l’arribada va ser aplaudit per cinc o sis periodistes, que no assistien a la cerimònia de clausura, pels quatre àrbitres que el cronometraven i per l’ambulància que el seguia, vetllant pel seu estat.

I així acaba el somni de Pyambuugiin Tuul. Aquella marató no va ser una més. Aquells 42 quilòmetres i 195 metres recorreguts a Barcelona, després de tot l’esforç, van ser una cursa contrarellotge contra ell mateix, contra tots els seus somnis, esforços, il·lusions i esperances. I aquesta altra cursa Pyambuugiin Tuul la va guanyar amb escreix.

Us deixem a continuació un fragment del programa Tu diràs de Rac1, on s’explica aquesta història amb més detalls, si hi esteu interessats.

http://www.goear.com/files/external.swf?file=262511f


Accions

Information

One response

26 02 2012
Marc

M’encanta aquesta secció.
Aquesta història et fa posar la pell de gallina.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: